L'illa
ambmemòria

Els vestigis més antics de presència humana a Formentera daten de l'Edat del Bronze, cap al 2000–800 aC. Els jaciments de Cap de Barbària I, II i III, situats a l'extrem sud de l'illa, mostren estructures ciclòpies de pedra seca i material ceràmic que evidencien una ocupació estable i continuada durant segles.

Aquests primers formenterans eren ramaders i agricultors que practicaven rituals funeraris col·lectius en coves i esquerdes naturals. Durant l'època fenícia i púnica (segles VIII–III a.C.), Formentera va formar part de la xarxa comercial mediterrània que tenia el seu centre a Ebusus (Eivissa), encara que sense evidència d'assentament permanent fenici a la pròpia illa.

L'any 902, el califa de Còrdova va conquerir definitivament les Balears. Sota el domini àrab, Formentera va ser coneguda com Yabisa al-Saghira (la petita Eivissa) i va formar part del florent comerç mediterrani islàmic. La sal de Formentera era especialment apreciada i s'exportava cap al nord d'Àfrica.

El geògraf àrab al-Idrisi va descriure al segle XII les illes com a territoris fèrtils i ben governats, amb salines la producció de les quals "no s'acabava". L'època àrab va ser un dels períodes de major prosperitat relativa per a les Pitiüses, connectades a les rutes comercials entre Al-Àndalus i el Mediterrani oriental.

Molts topònims de les Balears tenen origen àrab. Aquesta herència cultural va conviure durant segles amb la posterior colonització cristiana.

El 1235, Guillem de Montgrí —enviat pel rei Jaume I El Conqueridor— va prendre Eivissa i Formentera per a la Corona d'Aragó. La resistència àrab va ser limitada i les illes van caure en mans cristianes amb relativa rapidesa. Les salines van ser immediatament repartides entre els nobles participants a la campanya.

L'illa va passar a formar part del recent creat Regne de Mallorca. El 1336 es va construir la capella romànica de Sa Tanca Vella a Sant Francesc Xavier, un dels testimonis més eloqüents del període medieval. No obstant això, la tranquil·litat duraria poc: el segle XIV comportaria la Peste Negra (1348) i l'inici dels atacs pirates que condicionarien la història de Formentera durant quatre segles.

Els quatre segles següents a la reconquesta van estar marcats pel terror dels pirates barbarescos del nord d'Àfrica. Aquests atacants no només saquejaven béns: capturaven persones per esclavitzar-les i vendre-les als mercats del Mediterrani islàmic. L'amenaça era tan constant que Formentera va ser pràcticament despoblada diverses vegades.

La Pesta Negra de 1348 va delmar la ja escassa població. Els intents de repoblar l'illa van fracassar repetidament: només s'establia un petit grup quan una nova ràsia obligava a abandonar-lo. Les torres de vigilància costaneres que encara es poden veure a l'illa són testimonis directes d'aquesta època: servien per avisar de l'arribada de pirates i donar temps a la fugida.

Durant gran part dels segles XV, XVI i XVII, Formentera va estar de facto despoblada, habitada només per pescadors estacionals i contrabandistes.

El cop d'Estat del 18 de juliol del 1936 va sumir Espanya en una guerra civil. Les Balears van caure ràpidament sota control franquista. Formentera, subordinada a Eivissa, va quedar sota el règim des dels primers dies de l'aixecament. La repressió va ser brutal: els republicans, sindicalistes i persones considerades "desafectes" van ser detingudes, jutjades per tribunals militars sumaris i enviades a presó.

Durant gairebé quaranta anys de dictadura (1939–1975), la vida a Formentera va estar marcada per l'autarquia econòmica, la prohibició del català a l'espai públic, i el paper dominant de l'església catòlica. L'economia va continuar basant-se en l'agricultura i les salines, amb una pobresa generalitzada. Tot i això, l'obertura turística dels anys 60 —impulsada paradoxalment pel mateix règim per obtenir divises estrangeres— canviaria l'illa per sempre.

A mitjans dels anys 60, centenars de joves de tot el món van arribar a Formentera buscant allò que l'illa tenia en abundància: naturalesa verge, tranquil·litat absoluta i llibertat. En plena guerra del Vietnam, molts nord-americans que rebutjaven el servei militar creuaven l'Atlàntic i trobaven a Formentera la seva utopia mediterrània.

La principal comunitat hippie es va formar a Es Molí, a La Mola. La caserna general va ser la Fonda Pepe a Sant Ferran, on artistes, músics i aventurers de tot el món es reunien per debatre, crear i viure. Aquella taverna mítica continua oberta avui i és parada obligatòria per a qualsevol viatger que vulgui connectar amb l'esperit de l'illa.

El règim franquista va reaccionar amb repressió: entre el 1968 i el 1970 es van produir batudes i expulsions d'hippies acusats d'"escàndol públic" i consum de drogues. Molts tornaven temporada rere temporada. Amb el temps, la introducció de drogues dures i la transició democràtica van marcar el declivi del moviment. El seu llegat persisteix al mercadet artesanal de La Mola i les festes Flower Power de l'estiu.

La connexió entre Formentera i la música dels anys seixanta i setanta és tan profunda que l'illa té, literalment, bandes sonores pròpies compostes per alguns dels grups més importants de la història del rock.

Altres artistes vinculats a la illa inclouen James Taylor, Taj Mahal, Dexter Gordon i Gilberto Gil. Segons la llegenda —sense prova documental definitiva—, Bob Dylan també va passar diverses temporades a Formentera.

«More» (Barbet Schroeder, 1969) és la primera gran pel·lícula vinculada a Formentera. Rodada en part al Molí d'en Teuet de Sant Ferran i amb banda sonora de Pink Floyd, narra la caiguda d'un hippie a les drogues dures. Va ser censurada a diversos països i es va convertir en obra de culte.

«Lucía i el sexe» (Juliol Medem, 2001) és probablement l'escena més famosa del cinema espanyol rodada a l'illa: Paz Vega pedalejant per la carretera del far del Cap de Barbària amb el vent esvalotant el seu vestit vermell. La pel·lícula va convertir Formentera en icona cinematogràfica i el far en destí de pelegrinatge. Cala Saona i el Blue Bar també apareixen a la història d'amor i desig que Medem va filmar amb una llibertat narrativa que encaixava perfectament amb l'esperit de l'illa.

«Formentera Lady» (Pau Durà, 2018), protagonitzada per José Sacristán, retorna la mirada als hippies dels anys 70 i és una peça de memòria sentimental sobre una època irrepetible. El documental de RTVE «Formentera, entre el cel i la terra» (2022) ofereix un esglaiador viatge aeri des de les salines fins als penya-segats de la Mola.